Crònica d'un retorn


Quan tornes a un lloc després de cert temps és probable que hi hagi coses que hagin canviat i altres segurament segueixen inmutables el seu curs. Doncs bé, potser feia uns sis mesos que no havia de trepitjar les classes de la universitat i, efectivament, hi ha coses que no canvien mai. Com és el cas que miri malament els horaris i la classe a la qual suposadament assistia (estadistica II) és fa demà de 16 a 18h enlloc d'avui. Al cap i a la fi, és una anècdota més de la vida universitària que si tot va bé s'acabarà el proper mes de juny. Cada cop que ho penso se'm dibuixa un somriure a la cara i em reconforta: ja queda poc, molt poc... Per tant, caldrà armar-se doncs amb paciència, ja que les inclemències del temps no ajuden ni motiven gens, per complir amb l'obligació demà.

P.S. Es nota que, dintre de tot, m'ho he agafat amb bon humor?