És curiós observar com, cada vegada més, la llengua és més útil en certs contextos. Especialment parlo de l'ús del vocabulari i les expressions més adients. Em refereixo a casos com el del transvasament, que li van canviar el nom i es va quedar en una simple captació temporal d'aigua, emprat pel conseller Baltasar, per justificar una situació política, en la qual la paraula transvasament estava molt mal vista.Aquesta setmana, amb el tram, he conegut un nou cas: peticions laborals. La frase en concret era la següent: "Retards del servei degut a peticions laborals. Preguem disculpin les molèsties". Tal com ho veieu, sembla que sigui bonic i tot. L'empresa ha retirat totes les expressions bèl·liques que fan referència als conflictes laborals, tals com reivindicació, vaga, exigència, etc. i ha decidit utilitzar un terme molt més suau, petició. Certament, si mirem el diec petició (1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de demanar. Fer una petició.) es pot fer servir en aquest context, però no deixa de ser un terme molt més moderat que qualsevol altre emprat per sindicats i treballadors.
Són aquests usos del vocabulari els que ens habiliten per justificar algunes accions. Per exemple, d'una guerra ja no es parla de víctimes de guerra sinó de danys col·laterals. Vulguis que no, això és pervertir el llenguatge i fer-lo servir en funció del nostre interès. En una època marcada per l'allau d'informació utilitzar aquestes estrategies pot ser útil per maquillar el que realment passa a l'empresa, a la societat, a l'entorn en general. Caldrà, doncs, recuperar el llenguatge i si cal, parlar de reivindicació, lluita i el que faci falta enlloc d'una carta als reis, que no són els pares si no els directius del trambaix que estan estudiant les peticions dels seus treballadors.
