Són les 00.37 d'un dia cansat. Final de setmana. Els ulls se'm tanquen, talment com els d'aquesta fotografia. Tots els músculs del cos se'm ressenteixen i demanen treva. Malgrat tot això, aturo la meva ànsia de descans per descobrir el silenci de casa. És un moment màgic. A fora, la nit és freda, i arraulit dins de casa, just davant de la pantalla, penso... Penso en tot allò que m'ha portat la setmana. Coses bones i altres no tant, tant se val, de què serveixen ara? Em relaxo, deixo la ment en blanc i somnio. Bona nit!
2 comentaris:
Preciós, la veritat és que agafa ganes de relaxar-se.
Petonets maco
Clàudia, doncs ja saps què toca. Respira a fons i deixa la teva ment en blanc :P
Publica un comentari a l'entrada