Vagi per endanvant que mai he tingut les coses clares en molts aspectes de la meva vida. Sincerament, quan em preguntaven què volia ser de gran, em penso que ni em matava a respondre. Admiro tota aquella gent que té la virtut de saber què vol i com ho vol, perquè d'aquesta manera és molt més fàcil poder centrar tots els esforços en aconseguir allò que anheles. Els dubtes a vegades ens il·luminen i ens ensenyen a veure el que a simple vista no podem copsar, però altres cops ens aboquen a la desesperació perquè no sabem escollir, o potser és que ni ho intentem. Porto un temps així i, amb el cor a la mà puc dir,que no sé que fer, ni quin camí agafar. Em trobo en un laberint on cada cop que observo una senyal és totalment contrària a l'anterior. Atrapat, dono voltes inútilment en cercle. Intentar sortir: una quimera, però és la única cosa que tinc clara!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada