Peticions laborals

És curiós observar com, cada vegada més, la llengua és més útil en certs contextos. Especialment parlo de l'ús del vocabulari i les expressions més adients. Em refereixo a casos com el del transvasament, que li van canviar el nom i es va quedar en una simple captació temporal d'aigua, emprat pel conseller Baltasar, per justificar una situació política, en la qual la paraula transvasament estava molt mal vista.

Aquesta setmana, amb el tram, he conegut un nou cas: peticions laborals. La frase en concret era la següent: "Retards del servei degut a peticions laborals. Preguem disculpin les molèsties". Tal com ho veieu, sembla que sigui bonic i tot. L'empresa ha retirat totes les expressions bèl·liques que fan referència als conflictes laborals, tals com reivindicació, vaga, exigència, etc. i ha decidit utilitzar un terme molt més suau, petició. Certament, si mirem el diec petició (1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de demanar. Fer una petició.) es pot fer servir en aquest context, però no deixa de ser un terme molt més moderat que qualsevol altre emprat per sindicats i treballadors.

Són aquests usos del vocabulari els que ens habiliten per justificar algunes accions. Per exemple, d'una guerra ja no es parla de víctimes de guerra sinó de danys col·laterals. Vulguis que no, això és pervertir el llenguatge i fer-lo servir en funció del nostre interès. En una època marcada per l'allau d'informació utilitzar aquestes estrategies pot ser útil per maquillar el que realment passa a l'empresa, a la societat, a l'entorn en general. Caldrà, doncs, recuperar el llenguatge i si cal, parlar de reivindicació, lluita i el que faci falta enlloc d'una carta als reis, que no són els pares si no els directius del trambaix que estan estudiant les peticions dels seus treballadors.

Notes


Durant aquesta setmana, aquesta és la imatge que apareix a la web de la universitat quan vols consultar les notes. Sembla que ara ja està tot arreglat, o si més no, ara la gent ja no ho consulta tant freqüentment i no es col·lapsa. Però tot i així, em falta saber una nota! I sembla que no arriba. Resulta que és la nota de l'exàmen que millor em va anar i, és clar, m'agradaria saber el resultat. Molt em temo que fins l'últim dia -el 13- estaré esperant. Santa paciència!

P.S. Hauria d'arreglar la data dels posts, i que no surti undefined a l'esquerra, però tinc la intuició que serà complicat :(

Actualització: Efectivament, vaig hjaver d'esperar fins dimarts per saber les notes, però no em puc queixar. La última nota (OAE II) és un 7.75!

Viatges

És curiós, però quan creus que més o menys domines les pàgines sobre vols, viatges i similars, en trobes d'altres que no coneixies. Avui us deixo amb 2 webs altament recomenables!
  • Narinant.cat
    Un web molt ben fet amb molta informació sobre cada un dels destins que destaquen. Us imagineu explorant l'àrtic? La veritat és que jo m'hi he vist i m'han entrat moltes ganes, encara que només sigui per poder dir: "òstia, aquí fot molta rasca, eh?" Ja que estem parlant de webs, aquí us en deixo una sobre fotografies, totalment poètica; les fotos parlen per si soles.

  • Volsbarats.cat
    De totes els webs possibles, segurament sempre trobarem un equivalent .cat. I és que els catalans som inquiets de mena, però ens agrada les coses fetes a casa i en català. La veritat és que desconeixia aquest web, però té molt bona pinta. Us recomano: A on vaig? Només cal que us deixeu seduir per alguna oferta. És molt útil quan tens uns dies per marxar i no saps on.
De moment, ara per ara, no hi ha massa viatges dintre dels meus plans. Si algú s'acaba decidint, només em queda dir-vos: bon viatge!

Deixar de fumar

Dedicat a la Núria i a aquells que intenten deixar de fumar.

Per sort, mai he estat enganxat al tabac. Mai m'ha dit res i sempre he pensat que era sinònim de tirar els diners i els pulmons. Ja a l'institut veia com aquells que fumaven no aguantaven gens corrent i a la mínima s'ofegaven. Avui, la majoria de governs europeus van en la línia de prohibir fumar a quants més llocs millor. Penso que és correcte, però no hem de caure en el parany d'estigmatitzar els fumadors, ja que els canvis de mentalitat en la societat es donen paulatinament i no d'un dia per l'altre. S'ha de ser ferm, però també ser transigent i la pròpia evolució de la societat portarà a la desaparició del tabac. De fet, segurament no seria tant "perjudicial", si no tingués aquest component fortament addictiu, del qual se'n parla en aquest article que us deixo.

Científics de la Pompeu descobreixen què fa recaure els ex fumadors

El tabaquisme és un dels hàbits de consum que causa més addicció, a més d'importants problemes de salut als fumadors. Aquesta addicció comporta una pèrdua del control sobre el seu consum i una síndrome d'abstinència en deixar de fumar que afavoreix la recaiguda en l'hàbit, fins i tot després de llargs períodes d'abstinència. Els tractaments de deshabituació al tabac tenen com a principal objectiu evitar la recaiguda.


Un estudi realitzat per investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb científics de la Universitat d'Stanford (EUA), ha posat de manifest que les hipocretines —una proteïna— juguen un paper important en la recaiguda en l'hàbit tabàquic.

L'estudi és part de la tesi doctoral que està duent a terme la investigadora Ainhoa Plaza-Zabala, primera signant de l'article, sota la direcció del professor Fernando Berrendero, coautor del treball. Aquest treball de recerca bàsica s'ha dut a terme en un model animal d'autoadministració de nicotina, concretament en ratolins, i el publicarà el Journal of Neuroscience.

Les hipocretines (conegudes també com a orexines) són uns neuromoduladors de naturalesa peptídica que es troben a les neurones de l'hipotàlem cerebral. Aquestes substàncies es relacionen amb el metabolisme energètic, la regulació de la ingesta i el període de vigília. Recentment se les ha associat amb els mecanismes de recompensa i amb l'addicció. S'ha comprovat que una activitat incrementada de les hipocretines condueix a estats d'ansietat que poden conduir a recaure en el consum de determinades substàncies que causen addicció.

Les principals conclusions que s'extrauen del treball dels investigadors de la UPF són diverses. En primer lloc, que les hipocretines juguen un paper crucial en la modulació dels episodis d'ansietat derivats dels efectes de la nicotina i en els processos neurobiològics subjacents a la recaiguda en l'hàbit de fumar.

Les hipocretines modulen els efectes que la nicotina exerceix sobre l'ansietat interactuant amb els factors alliberadors de corticotropina (CRF), un pèptid implicat en la resposta a l'estrès, i amb les neurones de vasopressina ( AVP) de l'hipotàlem.

Finalment, en el procés fisiològic de recaiguda en el consum de nicotina, el CRF i les hipocretines intervenen de manera independent però complementària, la qual cosa té importants implicacions en vistes a dissenyar una estratègia terapèutica basada en el bloqueig de l'acció d'aquests dos pèptids per evitar la recaiguda al tabac després d'un període d'abstinència.

Guillem Sànchez /Barcelona (ACN)

There and back again

Me n'adono que l'últim cop que vaig escriure va ser quan vaig començar el segon trimestre, i ara ja estic iniciant el tercer! Han passat 3 mesos en els quals potser si que tenia ganes d'escriure però no ho veia del tot clar. He tingut moments de tot i ara que ja deixem enrera la Setmana Santa (no he parat molt per casa), potser sigui l'hora de tornar a escriure.

El primer que cal dir és que l'esforç s'està veient recompensat, ja que, de moment, he aprovat una assignatura : economia aplicada II amb un 6.4, i he tret un merescudíssim notable (7.8) a estadistica II. Em falta per saber què passarà amb OAE II, de la qual vaig fer un exàmen que em va donar molt bones sensacions. Espero que siguin certes.


P.S. El títol del post prové del propi títol que li dóna Bilbo a El Hòbbit, quan se suposa que l'escriu al Senyor dels Anells. 'There and Back again, a Hobbit's Tale by Bilbo Baggins'

Crònica d'un retorn


Quan tornes a un lloc després de cert temps és probable que hi hagi coses que hagin canviat i altres segurament segueixen inmutables el seu curs. Doncs bé, potser feia uns sis mesos que no havia de trepitjar les classes de la universitat i, efectivament, hi ha coses que no canvien mai. Com és el cas que miri malament els horaris i la classe a la qual suposadament assistia (estadistica II) és fa demà de 16 a 18h enlloc d'avui. Al cap i a la fi, és una anècdota més de la vida universitària que si tot va bé s'acabarà el proper mes de juny. Cada cop que ho penso se'm dibuixa un somriure a la cara i em reconforta: ja queda poc, molt poc... Per tant, caldrà armar-se doncs amb paciència, ja que les inclemències del temps no ajuden ni motiven gens, per complir amb l'obligació demà.

P.S. Es nota que, dintre de tot, m'ho he agafat amb bon humor?


Avatar

Una crítica peculiar

Sempre que sento parlar d'aquesta pel·lícula és sobretot pels seus efectes especials i com està feta, però no pas per la temàtica o el guió. És evident que és un film previsible, i que tematicament no és molt brillant perquè forma part del políticament correcte que corre pel món i per hollywood en particular. Però és possiblement per això que em va encantar. Feia temps que no veia una pel·lícula tan rodona, senzilla i clara que em deixes més satisfet. Quan em van avisar de la durada, em vaig espantar perque havíem escollit anar a la sessió golfa i em feia por adormir-me. No va ser així ni molt menys.

Avatar recrea un món fantàstic i oníric, com podia ser la Terra Mitjana de El Senyor dels Anells. Un lloc pur i mític, allunyat del que és la Terra per l'acció de l'home. Tornem doncs a la idea del paradís com aquell lloc natural sense acció mecànica perpetrada per l'home. La manera com ens hi porta no deixa de ser curiosa, ja que és a través de les possibilitats de la ciència-ficció que permet entrar en un món inmaculat.

El respecte per la natura, valors clàssics com la humiltat, l'amistat i l'amor cauen del cantó dels defensors de l'ordre natural. Mentre que l'ambició sense límits i l'ànsia de poder ens recorden, tot i que veladament, a algunes guerres útils (si és que existeixen guerres útils!!), tan actuals com l'ocupació d'Iraq, a la recerca del petroli, canviat en aquest cas, per la pedra preciosa que busquen amb tant d'interés. En un moment en què el premi Nobel de la pau recau en el president de la major potència militar, una pel·lícula així retorna tot el sentit i credibilitat a l'ecologisme, terme que s'ha anat desgastant i ha perdut vigència pel mal ús que se'n fa a dia d'avui.